LA SEXUALITAT DELS NOSTRES FILLS I FILLES (I)
L’educació sexual que vam rebre, missatges, tant verbals com no verbals, formen part de nosaltres i els transmetem als nostres fills i filles des que neixen.
L’educació sexual és molt més que un conjunt de continguts informatius, només amb la informació les persones no canvien les seves actituds i comportaments. L’educació afectivo- sexual ha d’estar en el marc de l’educació per la salut (benestar físic, psicològic i social). Es tracta de responsabilitzar a nens i nenes, i adolescents i de preparar-los perquè poc a poc adoptin un estil de vida el més sa possible.
Com podem fer-ho? Siguem un bons models!
-Parlem amb naturalitat
-No mirem amb ulls d’adult el que fa el nen/la nena
-Parlem en positiu (la tendència és a parlar de prevenció, embarassos no desitjats, prevenció d’infeccions…però també cal parlar dels aspectes positius de la sexualitat, com a promoció de la salut)
Dels 0 als 3 anys: competència sobre tot dels pares. Encara que no ho puguin expresar la majoria dels infants ja s’autoclassifiquen com a nen o com a nena.
Dels 3 als 6 anys: intervé també l’escola. L’interés dels nens i nenes es centra en el propi cos, parts i funcions. Utilitzem correctament el vocabulari! Ensenyem-los la paraula adequada per a cada part.
Aspectes importants són la cura del propi cos, la higiene i el respecte i estimació pel cos.
Cal afavorir ja ara rols sexuals NO DISCRIMINATIUS!
Sobre els afectes, és important identificar els sentiments, diferenciar-los i posar nom.
També s’interessen pel seu origen, volen saber com han vingut al món, és important vincular aquestes explicacions amb l’amor dels pares i desig responsable de tenir un fill.
Dels 6 als 9 anys: volen saber més de la pròpia anatomia i de la identitat sexual, per la qual cosa se’ls ha de donar més informació a partir de les preguntes que vagin fent , adaptant-nos al seu nivell maduratiu.
Dels 10 als 12 anys: a mida que s’avança adquireixen rellevància aspectes relacionats amb la pubertat (canvis corporals, cicle menstrual de les noies, primeres ejaculacions dels nois…)
S’ha de promoure més que mai un bon nivell d’acceptació de la pròpia imatge i enfortir l’autoestima.
Acabar d’assentar hàbits saludables en relació a la higiene.
Tenint en compte que en aquesta etapa nens i nenes estan força separats, continuar treballant la no discriminació de sexes.
Els vincles afectius van més enllà de la familia i donen lloc a diferents tipus de relacions: amistoses, de parella…
És molt important tenir en compte que la mateixa conducta té significats diferents si es produeix en la infància, adolescència i edat adulta (els tocaments del propi cos no signifiquen el mateix si ho fa un nen, un adolescent o un adult!)
Susana Conesa
Psicòloga i psicoterapeuta, col. 7783
CAPSIS Vilanova