L’assertivitat per una bona relació i gestió de conflictes

Des de que naixem les paraules ens inunden. Les persones que ens envolten ens parlen i ens ensenyen coses. Comencem a fer associacions, a reconèixer expressions i sentiments…

Poc a poc iniciem la parla i ara nosaltres també ens podem relacionar per aquesta via i comencem a utilitzar expressions corporals per mostrar els nostres sentiments.

Durant el transcurs de la vida, constantment ens estem relacionant amb els altres, ja sigui amb paraules, amb gestos o amb silencis. Aquesta socialització es constant i permet que aconseguim anar adaptant les nostres habilitats socials al moment, situació i/o persona amb la que et trobes.

Aquest aspecte es clau per a poder crear una bona relació i un saber estar davant multitud de situacions.

De la mateixa manera, aquesta constant relació amb els altres també produeix en nombroses ocasions conflictes de la pròpia vida quotidiana que ens serveixen per aprendre i evolucionar.

Molts d’aquests conflictes son necessaris i ens permeten reflexionar sobre les accions d’un mateix i així poder modificar maneres de fer o de reaccionar.

Trobem varies formes d’afrontar diverses situacions, que es poden englobar en tres estils comunicatius diferents:

Agressivitat  ————  assertivitat ———— passivitat

La persona agressiva acostuma a fer sevir les amenaces, acusacions i en general totes aquelles actituds que signifiquin agredir als altres sense tenir en compte els seus sentiments. L’avantatge es que ningú els trepitja, però per altra banda, ningú els vol tenir a prop.

La persona passiva permet que els altres el trepitgin quan no defensen la seva opinió i quan fan tot el que li diuen sense tenir en compte el que pensa o sent al respecte. L’avantatge es que normalment no obté conductes de rebuig per part dels altres. La desavantatge es que els altres se’n aprofiten i la persona acaba acumulant una gran càrrega de ressentiment i frustració.

La persona assertiva, defensa els seus propis interessos, expressa les seves opinions lliurement i no permet que els altres se’n aprofitin.

L’avantatge es que pot obtenir el que desitja sense ferir als altres, i per tant pot actuar a favor dels seus propis interessos sense sentir-se culpable. Per tant, deixa de ser necessari la docilitat o l’atac verbal i aquestes formes d’actuació passen a veure’s com el que son, formes inadequades d’evitació que ocasionen dolor i estrès.

Davant d’això, entenem que ser una persona assertiva permet equilibrar els dos estils comunicatius més extrems i permet estar bé amb un mateix i amb els altres. S’ha de tenir en compte que per poder construir una bona xarxa social, a més a més de necessitar  uns canals comunicatius, aquests canals s’han d’utilitzar de la forma més adequada possible per aconseguir un benestar amb  un mateix i amb les relacions amb els altres.

Per tant, s’ha de tenir molt en compte que la manera en com diem les coses, la manera en com escoltem als altres, la manera en com aconsellem, la manera en com utilitzem el nostre llenguatge corporal, la manera en com expressem els nostres sentiments i pensaments, la forma de demanar les coses,… seran aspectes claus que ens permetran relacionar-nos de manera sana i de la mateixa manera permetrà que siguem capaços de gestionar correctament els diferents conflictes que apareixen en el transcurs de la vida amb diferents persones del nostre entorn o bé desconegudes.

Neus Dalmau