El cervell i el dolor del rebuig
Sabies que quan experimentes rebuig social el teu cervell reacciona de manera molt similar a quan pateixes dolor físic? Sentir-nos exclosos, ignorats o rebutjats no és només una qüestió emocional: és una resposta biològica profunda.
Diverses investigacions en neurociència han observat que les mateixes àrees cerebrals que s’activen quan hi ha dolor físic també s’encenen quan vivim dolor social. És a dir, per al cervell, un comentari feridor o una situació d’exclusió pot funcionar gairebé com una ferida emocional.
Per què ens afecta tant el rebuig?
Els humans som éssers socials. Durant milers d’anys, formar part d’un grup ha estat essencial per a la supervivència. Això explica que el cervell reaccioni amb tanta intensitat quan percep que aquest vincle està en perill.
Això no vol dir que siguem “massa sensibles”, sinó que el nostre sistema està preparat per alertar-nos davant d’allò que pot posar en risc la connexió amb els altres.
Això que sents és real i vàlid
Moltes persones tendeixen a minimitzar el que senten després d’un rebuig (“no hauria d’afectar-me tant”, “estic exagerant”). Però si entenem que aquest malestar és una resposta neurobiològica, podem ser més compassius amb nosaltres mateixos.
Com podem gestionar el dolor social?
Et proposem algunes estratègies senzilles per cuidar-te quan et sents rebutjatda/ o exclòs/a:
- Parla amb algú de confiança. Compartir el que sents alleugereix la càrrega emocional i ajuda a reprocessar l’experiència.
- Enforteix les relacions saludables. Dedicar temps a vincles que et fan sentir vist, escoltat i valorat reforça la sensació de seguretat emocional.
- Practica autoconeixement i autocura. Identificar les pròpies emocions, validar-les i aplicar tècniques de regulació emocional (com respiració, escriure o fer una pausa) facilita la recuperació i redueix l’autoculpabilització.
Comprendre per cuidar-nos
Saber que el rebuig social activa els mateixos circuits que el dolor físic ens permet entendre’ns millor. Aquesta mirada ens ajuda a ser més amables amb nosaltres mateixos/es i a desenvolupar estratègies més saludables per afrontar les situacions socials difícils.