Capsis Vilanova

RECURSOS PER ALS INFANTS

Us deixem un recull dedicat als més petits de la casa. I és que, no heu pensat que ho porten prou be? Almenys en el meu cas, amb dos infants de 6 i 8 anys, m’he sorprès molt de la naturalitat amb la qual entomen tot el que està passant.

Com pot ser?

Doncs crec que més que tenir a veure amb la seva immaduresa, té a veure amb la coherència. En aquest cas, a diferència d’altres situacions que hem viscut darrerament (polítiques, socials…), poden percebre que anem tots a una. Els metges treballen per curar, els policies actuen per protegir, i els polítics surten a informar per la tele de les noves mesures que s’han de prendre. Els pares i mares els escoltem, i tot i que de vegades ens veuen indignats, enfadats o aclaparats, estan amb nosaltres per viure-ho junts! No van al cole, ni al parc, ni en bici… Però compartim més temps amb ells! Un temps que, si no fòs per aquest maleït virus, mai haguéssim arribat a compatir.

Tot i això, a vegades no sabem què fer amb el temps, quins vídeos ensenyar-los i quins no, o com els hi pot afectar psicològicament tot el que està passant. Reflexionem: els infants no coneixen tant com nosaltres, i per sort (per nosaltres i per ells), no es preocupen pel que ens preocuparia a nosaltres. Els seus sistemes d’alarma no s’activen al sentir que no queda carn al Mercadona, o que la xifra d’infectats s’ha incrementat en un x%. Per tant, la seva angoixa, les seves preocupacions, tampoc són viscudes com les nostres.

Intentem protegir-los, però no tant de les notícies, de les pantalles o del moment actual. He arribat a sentir a dir que se’ls ha de fer viure com un joc (com a la Vida es Bella, amagant-los la realitat). Crec que no cal… Però del que sí que els hem de protegir és de les NOSTRES reaccions, de les nostres angoixes, i del nostre malestar emocional. D’això sí que s’espanten. Això sí que els hi afecta.

Així que, millor riure amb ells, i demanar-los respecte quan necessitem escoltar les notícies, fer una trucada important, o necessitem un moment per poder-nos «recol·locar» emocionalment com a adults. Així podrem fer de mares i pares prou bons com per a ser els seus únics referents durant el temps de confinament.

I després del rotllo…

Us deixem amb uns enllaços que els agradaran:

I de moment fins aquí. Se que n’hi ha molts més de vídeos, de recursos per a explicar-los hi com evitar el contagi, com actua el virus, com està afectant al món sencer… Però creieu que cal donar-li més voltes? Quan tot el que surt per la tele es sobre el mateix, hem de continuar també nosaltres repetint-ho? Quan ens senten parlar entre adults molts cops sobre el tema? Quan van veient alguns vídeos de les xarxes un altre cop sobre el mateix? No cal. No han de curar a ningú, ni ara per ara son responsables de no contagiar-se. Els responsables som els adults, i hem de poder-los deixar gaudir d’aquestes «vacances» que probablement, i esperem, que no es repeteixin (al menys per cap causa similar). Creuem els dits perquè la situació s’estabilitzi aviat, i puguem sortir ben aviat al carrer, però fins llavors…

A gaudir del confinament en família! I si us costa podeu fer una ullada als nostres tips i psico-càpsules!

Olga Armengol – Psicòloga

Scroll hacia arriba
Enviar whatsapp
Et podem ajudar?
Hola, et podem ajudar?
Powered by