Saber què explicar, però sobretot com i quan. I plantejar-nos si el més important és el que expliquem, o el que ells estan preparats per entendre sobre el coronavirus.
Us heu preguntat com estan entenent els infants el coronavirus? Com n’hem de parlar amb ells i elles? Com pot entrar en un cap tan petitet quelcom que ens costa tant entendre als adults? Què cal explicar i què no cal sobre el coronavirus?
Existeixen molts articles a les xarxes sobre aquest tema. En tots ells parla de què hem d’explicar als infants, i amb quines paraules fer-ho. M’agradaria donar-hi una mica la volta, ja que crec que, a banda del missatge que transmetem, el més important és com els hi arriba. Què estan preparats per assimilar i què encara no. Com poder identificar-ho? I quines altres eines tenim?
Per comunicar-nos amb els nostres fills i filles el discurs (des de la nostra “saviesa”) no es quasi mai la millor opció.
Amb aquestes línies m’agradaria poder-vos expressar què en penso com a psicòloga i mare. Què hem d’explicar? Quan fer-ho? I com? Com donar-los seguretat en moments d’incertesa? I quines altres eines tenim?
![](http://www.capsisvilanova.cat/wp-content/uploads/2020/03/IMG_1521-290x300.jpg)
QUÈ expliquem?
Els infants necessiten informació CLARA i REAL, filtrada segons l’edat, perquè puguin entendre. És important no amagar-los la realitat, pensant que així els protegim de sentir malestar.
Tot el que no expliquem, ells ho imaginaràn.
Llavors, com plantejar-nos parlar del coronavirus amb els infants? Sovint tot el que poden imaginar i fantasiejar és molt pitjor que la realitat (a banda de poder generar també malestar per manca de suport en moments difícils de gestionar emocionalment). És important no exposar els nens i nenes, ni sobreexposar-los a imatges i notícies que no siguin adequades per al seu nivell de comprensió.
![](http://www.capsisvilanova.cat/wp-content/uploads/2020/03/IMG_1522-300x168.jpg)
I tenir present que els adults, les figures de suport emocional, som nosaltres. Els infants no han de sostenirals adults, sinó a l’inrevés. Els infants noten les incoherències dels adults, per exemple, si dic: “No s’ha de tenir por”, i després compro subministraments de menjar per a un exèrcit, puc generar confusió i l’infant pot preguntar-se si és bo creure a l’adult en qüestió. Si hi pot confiar. La confiança és essencial, la base per poder donar seguretat.
QUAN ho podem parlar?
![](http://www.capsisvilanova.cat/wp-content/uploads/2020/03/reloj-circular-blanco-sobre-fondo-pared-amarilla_23-2147943549-300x169.jpg)
Malauradament no hi ha un moment del dia, ni una hora adequada per fer-ho. El moment per parlar del coronavirus amb els infants és el moment en què l’infant n’expressa curiositat. Si fa una pregunta sobre el coronavirus, podem respondre-la adaptant la a la seva edat. Les preguntes ens indiquen que hi ha coses que necessiten saber. Hi ha infants amb més curiositat, i infants amb menys. O infants que no l’expressen. Si és així, podem oferir aquestes respostes en algun moment. Si sortim a aplaudir al balcó, podem preguntar si saben perquè aplaudim. Si surten notícies a la tele podeu preguntar si saben de què estan parlant… Comunicant-nos amb ells i elles podrem saber com ho estan vivint, com es senten, i si els està afectant en l’àmbit emocional o no.
COM ho fem?
És important no excedir-nos en les explicacions, o donar detalls que potser el vostre infant no està preparat per a saber i pair. Per sort és el vostre fill o filla, i ningú millor que vosaltres el coneixerà.
Transmet-li allò que necessita saber, ni més ni menys.
Quedar-se amb dubtes el durà a imaginar respostes, o a buscar altres fonts d’informació. I “passar-te” explicant el pot fer confondre, angoixar o avorrir. Si us costa saber quan parar d’explicar podreu apreciar quan la vostra criatura ja en te prou, perquè canviarà d’activitat o es distraurà. És el moment de parar. Si té més curiositat ja preguntarà. Sobreexcedir-nos en explicacions els farà pensar’s-ho dos cops abans de tornar a preguntar. O a l’escoltar massa explicacions poden pensar que això del coronavirus és massa complicat com per a entendre-ho (i començar a imaginar i construir la seva “realitat”). No oblidem que els infants en pateixen les conseqüències, que malauradament les continuaran patint, i que tenen dret a saber què passa.
Més que preguntant i escoltant, els infants aprenen observant i jugant.
Si teniu dubtes o preguntes em podeu escriure a info@olgaarmengol.com.
Olga Armengol- Psicòloga del centre Capsis Vilanova